COMENTARI No 3: Industrialització i creixement econòmic

La Revolució Industrial va ser un procés de mecanització i d'aplicació de matèries inorgàniques que es va aplicar a Gran Bretanya entre 1760 i 1830. La causa va ser l'augment dels assalariats a les zones agràries. Van ser varis els factors que influiren en aquesta revolució: factors intel·lectuals (coneixement, revolució científica gràcies a la impremta i la llibertat de pensament), l'existència de sectors complementaris a l'agrari (excedents d'aliments, capital i treballadors), l'augment de la urbanització i concentració i diversificació econòmica, la tradició manofacturera i l'existència de bons recursos naturals necessaris per la nova tecnologia dominant.
Apareixeren innovacions en els sectors (carbó, mecanització industrial tèxtil i cotonera, màquina de vapor), la mecanització del transport (apareix el ferrocarril que té un gran èxit per la seva seguretat i la gran capacitat de transport i de velocitat, encara que també va comportar pèrdues econòmiques. Tot i això, el ferrocarril té efectes cap enrere i cap edevant) i innovacions en altres sectors com el químic (tintes, explosius, adobs i fertilitzants), en el sector del paper (augment de l'ús a mesura que augmenta la burocràcia, la comptavilitat, els avenços en el ferrocarril...), en la indústria alimentària, siderúrgica i en el tabac (grans plantacions a Virgínia amb esclaus).
La industrializació va comportar una gran inversió en el transport i una més petita en el cotó.
Els empresaris també es van adaptar al procés innovador i van captar noves oportunitats que sorgiren sobretot de les petites ciutats o comunitats rurals.
Respecte als obrers, Engels va escriure el 1r informe sobre la classe obrera. Els obrers no tenien contracte, sinó que es pagava per setmana. El treball era inestable, hi havia movilitat entre fàbriques i una falta d'ingressos per pagar factures. L'aspecte positiu va ser el gran fluxe d'informació tècnica i organitzativa.
Fins al 1840 no es regula el treball infantil. La qualitat de vida infantil era millor al món rural que a l'industrial. El poder adquisitiu dels obrers industrials no era gaire més gran que el rural (només per atreure treball).
La revolució Industrial no va suposar un gran creixement a curt termini, ja que el procés d'industrialització és un procés llarg i complex, però si que ho va suposar a llarg termini.
Comparant el període de la Revolució Industrial amb l'actualitat, podem apreciar l'ús de moltes innovacions i invencions que es van produir en aquella època (impremta, ferrocarril...) i que encara són importants al món contemporani. Les innovacions van provocar un avenç molt important en el coneixement i en la informació que avui dia encara continua creixent. L'aspecte més diferenciat de l'epoca estudiada amb l'actualitat és el sector dominant en cada cas: el sector secundari durant la Revolució Industrial i el sector terciari i quaternari a l'actualitat.

COMENTARI No 2: El feudalisme tardà i el capitalisme

Les societats feudals van anar experimentant certs canvis que mercaren la fi d'una etapa i l'inici d'una de nova: el capitalisme. Durant aquesta etapa de transició hi van haver canvis molt importants com el poder de la monarquia o l'increment d'activitats que exigien arriscar gran quantitat de capital. L'economia passa a ser subordinada de la política i el mercat pren un paper important com a forma de riquesa. Un factor important en aquesta època van ser els grans descobriments, que van ser el punt de culminació de l'expansió europea. Així, els països europeus van poder importar productes de l'Índia i sobretot d'Amèrica i dinamitzar l'economia obtenint una quantitat superior de beneficis. Països com Castella i Potugal van poder saldar els seus deutes gràcies a aquests beneficis i així participar al comerç mundial. Es formaren circuits bàsics de comerç que marcaren els principals intercanvis comercials. Amb l'arribada de nous productes d'Amèrica els preus pujaren amb gran dimensió i això va significar un avantatge pels productors i comerciants. Als volts del selge XVI va arribar la crisis a europa i com a conseqüència es van acabar les expansions europees realitzades per l'Estat i van comensar a sorgir les socieats de capitals per continuar les expansions.
A partir de l'úlima dècada del segle XVI Holanda i Anglaterra van intoduir-se en el comerç meditarrani i transoceànic i van ser els dos països europeus que van evolucionar més respecte el comerç.
El sector secundari va experimentar innovacions i millores tecnològiques molt importants i s'inicien certs canvis en l'organització de la producció, com el pas de producció gremial a producció empresarial o la deslocalització de la indústria. Els canvis més importants que va experimentar l'agricultura van ser el canvi a unes tècniques agràries molt més productives, l'augment de la productivitat, la gran inversió de capital, la recerca del benefici màxim, l'especialització i l'abolició de la competència entre agricultura i ramaderia.

En relacionar l'època explicada anteriorment amb aspectes econòmics actuals, podem identificar certs aspectes semblants a l'economia actual. Actualment l'agricultura necessita grans inversions de capital per poder fer front a les despeses de les noves tècniques i es conrea a gran escala. L'Estat domina l'economia i, per tant, l'economia està subordinada a la política. Aquests i molts altres canvis que va experimentar el canvi del feudalisme al capitalisme continuen existin actualment ja que encara vivim en una societat en la qual el sistema dominant és el capitalista.

COMENTARI No 1: Les societats agràries

Des del principi dels temps, els homes sobrevivien mitjançant la depredació. Aquesta tècnica, però, no sortia rendible per la gran quantitat d'habitants del planeta. Així apareix, fa uns 10.000 anys, una nova tècnica per conrear els aliments necessaris per alimentar-se: l'agricultura. Durant l'època de la depredació el creixement de la població va ser molt lent. Va ser a partir de l'aparició de l'agricultura que la població va començar a creixer més ràpidament i es van formar les primeres civilizacions. Van començar a inventar-se nous productes per facilitar el transport i s'inventà la ceràmica, les fibres dures i els molins pel blat.
Van aparèixer les primeres grans ciutats que responien al model demogràfic antic (altes natalitat i mortalitat i baixa esperança de vida). La població no creixia a llarg termini però a curt termini experimentava creixements molt bruscos amb fortes devallades a causa d'epidèmies, guerres o mortalitat infantil.
La Teoria de Malthus ens descriu el sostre malthusià el qual és degut al límit d'aliments, condicionat per la quantitat de terres. Malthus tenia una visió pessimista del creixement de la població. Proposà dos tipus de frens: els frens compulsiu els quals comportaven augmentar la mortalitat, i els frens preventius, que proposaven frenar la natalitat i el matrimoni.
Dels 4 factors econòmics, el treball era el més important ja que era el que augmentava la producció a mesura que s'augmentava, i el capital el que menys importància tenia.
El feudalisme domina duant aquesta època i comporta la paga de la renda feudal dels pagesos.
A partir del segle XI el comerç comença a tenir importància i surgeix la revolució comercial.

En relació amb el món actual, un aspecte diferencial que podem identificar és el predomini del capital com a factor més important per poder augmentar la producció mitjançant tècniques innovadores ja que avui en dia el facto treball cada dia va perdent més importància.
Un altre aspecte diferencial podria ser el diferent model demogràfic ja que actualment el nivell de natalitat i mortalitat és baix a la majoria de països i l'esperança de vida és molt més alta.