COMENTARI No 7: Les economies sotmeses i el sorgiment de l'economia internacional

La industrialització va provocar una glovalització de l'economia basada en la divisió internacional del treball i dirigida pels països industrialitzats i a favor d'aquests. Es crearen colònies informals que foren dominades pels països industrialitzats i les ocuparen, tot mitjançant el mercat. Sorgí així l'imperialisme. Els llocs on era possible una forma de vida semblant a la europea van ser oucpats pels europeus. Així es crearen les Noves Europes o colònies de població europea. Eren colònies britàniques amb predomini de població metropolitana, que disposava del poder polític i econòmic al territori i disposaven de grans extensions de territori i d'importants riqueses mineres. Aconseguiren una alta productivitat i una renda per càpita elevada, una gran volatilitat dels negocis i una ràpida capacitat d'adaptació a productes nous. El Canadà va ser un gran exportador de pells i fusta, Sud-àfrica va basar el seu creixement en la riquesa minera, Australia en l'or i la llana i Nova Zelanda tingué una expansió semblant a Australia però afegint les mines d'or i la ramaderia, la indústria i el transport frigorífic. L'ocupació que va fallar en el seu procés d'industrialització va se la del Magrib pels francesos. A l'Índia s'originaren una sèrie de revoltes a causa de l'anorreament de l'antiga manufactura de cotó. Les misèries van causar l'ensorrament de la indústria índia i aquesta va ser empesa al subdesenvolupament. Més tard l'Índia va millorar les comunicacions i es va obrir al comerç internacional fins a arribar a ser vital per l'economia britànica.
Alguns països enderrerits van ser forçats a obrir-se al comerç europeu mitjançant tractats comercials desfavorables. Molts països del centre i sud d'Amèrica formalment independents es trobaven mediatitzats políticament i econòmicament per una potència exterior.
A partir de 1880 es produí una intensa ocupació que posà sota poder dels països industrialitzats la major part d'Àfrica, Àsia i Oceania a través de la subjecció de la població indígena majoritaria per mitjà de l'exèrcit i l'admisnistració. Els països industrialitzats tenien interessos polítics i econòmics per dominar les colònies, i obteniren una clara superioritat.

Els països industrialitzats depenien del comerç i sobretot del comerç exterior. Es produí un augment dels intercanvis superior al de la producció. Les exportacions van ser de factors de producció i van anar dirigides als llocs on la terra era abundant. Es produeix una gran emigració europea i una extenció del capitalisme a nivell mundial. El resultat és l'economia internacional, centrada a Europa. El creixement del comerç fou conseqüència de la Revolució Industrial i la seva difusió i del desenvolupament. Els intercanvis es basen en recursos i costos dels factors semblants a cada país i això es deu a que els intercanvis depenen de l'avantatge tècnic i de les economies d'escala.
Les característiques del comerç internacional foren un creixement molt gran, desigual pel que fa a la participació, un clar predomini d'Europa sobre el comerç mundial i una major separació entre les àrees oferents de productes industrials. L'increment del comerç va ser degut sobretot a l'impuls dels països industrialitzats, que aportaven gran quantitat de capital pel seu avenç.
La major part del comerç a mitjans del segle XIX va ser intraeuropeu. Europa va experimentar un creixement de les relacions comercials amb els països no europeus i, en canvi, el predomini britànic va anar a la baixa. Es va generar un procés de retroalimentació (desig d'aconseguir poductes industrials feia que els països endarrerits privilagiessin la producció dels béns demanats pels països avançats).

Actualment, Europa continua sent una de les potències que domina el comerç internacional, amb el nom d'Unió Europea. Els països endarrerits són els que apliquen la mà d'obra barata per produir pels països avançats i aquests poder tenir un mercat ric i avançat. Per tan, hi continua havent aquest domini dels països industrialitzats sobre els enderrerits. Europa continua representant un percentatge molt elevat dels intercanvis amb altres països, juntament amb EEUU. Actualment, els nous països desenvolupats comencen a representar una part major del nombre d'intercanvis i s'introdueixen al mercat amb un creixement cada vegada més gran.

COMENTARI No 6: Les industrialitzacions endarrerides i insuficients

Els països del segon cercle de difusió de la Revolució Industrial també van adoptar les innovacions tecnològiques però més tard i amb menys intensitat. La majoria van poder disposar d'una xarxa de ferrocarril però continuaven sent economies bàsicament agrària. Cada país va créixer en un moment diferent i amb més o menys rapidesa. Les causes de l'escàs èxit van ser el manteniment d'estructures polítiques i d'explotació de la terra tradicionals, la migraseda del mercat, la carència de matèries primes, el baix grau d'educació i l'opció per un creixement complementari a la industrialització, basat en el principi de la divisió internacional del treball. Dins d'aquest segon cercle hi van haver els països que no van imitar el procés d'industrialització de Gran Bretanya per manca de matèries primes i els que no el van seguir per manca de mercat. Tots aquests països van basar el seu creixement en a divisió internacional del treball: els països del primer cercle venien productes industrials a bon preu als del segon cercle i aquests exportaven matèries primes. Aquest model va ser adoptat pels països del centre-nord d'Europa propers als grans mercats demandants que van adoptar més aviat les innovacions i els estats situats al Mediterrani i a l'Europa de l'est, que basaven la seva riquesa en la propietat de la terra i que gràcies a la divisió del treball van poder créixer.
Holanda i els Països Escandinaus, tot i tenir agricultures amb una productivitat alta i una bona situació política, social i cultural, no van aconseguir industrialitzar-se (per escassetat de carbó i ferro) fins al 1870. La ràpida industrialització va ser gràcies a l'exportació de matèries primes, l'especialització en la manipulació industrial de matèries primes locals que abans s'exportaven en brut o de matèries primeres colonials, l'obertura al mercat mundial (amb l'acceptació del principi de la divisió internacional del treball), la proximitat a mercats amb forta demanda, l'increment i la millora del transport, la disponibilitat de capital estranger i la consolidació de la industrialització afavorida per les noves fonts i formes d'energia i els nous processos industrials de la Segona Revolució Tecnològica.
Els països endarrerits foren els que mantingueren estructures polítiques i socials tradiconals, amb agriultura poc productiva i carregada amb rendes i impostos.
Itàlia va seguir les pautes del desenvolupament europeu però amb molt retard. La unificació d'Itàlia el 1870 va permetre la creació d'un mercat més gran i la modernització política de gran part del territori, però no va comportar la unificació econòmica ni una modernització social i a més, una manca de mercats sufucients i de cabó i l'opció d'acceleració del principi de la divisió internacional del treball. La crisi dels anys 70, però, va fer adoptar aranzels que van beneficiar alguns sectors però en van perjudicar d'altres. L'estat va ajudar a la indústria siderúrgica i va emprendre una política colonial però que no va resultar beneficiosa. El resultat de la crisi va ser la segona emigració més elevada d'Europa després de la d'Irlanda. La recupareació es produí el 1894 i donà pas a una etapa de ràpid creixement econòmic, amb quatre pilars principals: les inversions estrangeres, l'electrificació, el sector tèxtil i la maquinària.
Rússia va seguir les pautes dels països industrialitzats però ho va aconseguir tard i amb resultats insuficients. El principal obstacle era la manca de mercat, la baixa productivitat d'una agricultura arcaica amb una pagesia subjecta a servitud i mantinguda en la misèria. El manteniment de la potència militar implicava modernitzar l'agricultura, impulsar la indústria pesant i construir la xarxa ferroviària. A partir de 1885 la productivitat va millorar però hi hagué una diferenciació de la pagesia que comportà préstecs i arrendaments que afavorien la comercialització. L'implicació de l'estat va comportar la creació d'una xarxa ferroviària i subvencions per millorar els sectors. L'adopció de mesures proteccionistes van comportar ingressos estatals. Rússia va passar a ser un dels principals productors de petroli i tingué tres emplaçaments principals (Moscou, St Petersburg i Ucraïna). El poblema va ser que el creixement econòmic afavoria els empresaris estrangers i els tenidos de deute públic, mentre que la població russa continuava tenint un nivell de vida molt baix.
El Japó va tenir una industrialització impulsada per l'estat. Amenassat per alguns països industrialitzats, el Japó va voler modernitzar el país i va tenir lloc la Revolució de Meiji (abolició del feudalisme i modernització del país per disposar d'un exèrcit modern). Es van produir millores agràries i un avantatge del país va ser la important tradició comercial i artesana i una formació cultural elevada. A més, una manca de competència d'altres països de la seva àrea geogràfica, una gran disponibilitat de matèries primes i l'ajut del govern en la industrialització. La manca de capital del govern va fer augmentar el deute públic i com a resposta, el govern va vendre a particulars les fàbriques, va incrementar els impostos no agraris i va dur a terme una política monetària deflacionista. Gràcies a les inversions del govern i les indemnitzacions de Xina el país va continuar avançant i es van consolidar grans corporacions industrials i financeres. El creixement industrial va ser possible gràcies a la conquesta de mercats exteriors mitjançant la competitivitat i la violència.

La industrialització més tardana d'aquests països es pot associar avui dia amb el desenvolupament més baix de països com Rússia o el Japó. L'adopció més tardana de les tècniques noves han fet que aquests països depenguéssin durant més temps de l'agricultura i això encara es reflexa a l'actualitat.
Els països de l'emisferi sud avui en dia són els menys desenvolupats i actualment la indústria tendeix a globalitzar-se. Els països pobres són els que actualment adopten polítiques lliurecanvistes, més que no pas els països rics.

COMENTARI No 5: La difusió de la industrialització

El primer país industrializat fou Gran Bretanya. El primer cercle de difusió de la Revolució Industrial (industrialitzats a partir de 1830) inclou els països del nord-oest d'Europa (Bèlgica, França, Alemanya, Suïssa i EEUU). El segon cercle de difusió de la Revolució Industrial (a partir de 1870) inclou la resta d'Europa, d'Escandinàvia al Mediterrani, passant per Rússia i incloent Japó i caracteritzat per una industrialització molt desigual amb una consolidació dels elements de la 1a Revolució Industrial en el moment en què els països del 1r cercle inicien la 2a Revolució Tecnològica.
L'evolució econòmica de Gran Bretanya es divideix en dues etapes. De 1830 a 1870 augmenta la importància del carbó, el ferro, el ferrocarril i la maquinària. Hi ha una abundància de carbó i de matèries primes bàsiques, una suprioritat tècnica i una grandària de la xarxa ferroviària. Gran Bretanya fou el principal productor mundial i de maquinària. Es podueix un increment de la divisió internacional del treball i un augment dels intercanvis comercials i un augment de les exportacions gràcies a la millora en les comunicacions. De 1870 a 1914 Gran Bretanya deixa de ser el país amb més creixement a causa de la crisi iniciada el 1873 quan els altres països són capaços de produir maquinària pròpia i abandonen el lliurecanvisme. Gran Bretanya segueix mantenint avantatges respecte els altres països però no els suficients.
França i Alemanya experimenten un creiexement amb adopcions de les innovacions de Gran Bretanya però tingueren grans obstacles que impediren la ràpida industrialització, però que foren superats gràcies a acords entre països i el paper de l'estat per protegir la industrialització. La principal empenta va ser la construcció de la xarxa ferroviària i els avantatges que comportà el ferrocarril (ampliació del mercat, especialització agrària, creixement econòmic). Es crearen nous bancs i societats de crèdit. França perdé importància a partir de 1870 a causa de la guerra francoprussiana, a la crisi agrària i a la escassa assimilació de les innovacions de la 2a Revolució Tecnològica. Alemanya, en canvi, passa a ser una gran potència econòmica gràcies a la indemnització de la guerra, la positiva actuació de l'estat i la concentració en sectors nous.
Estats Units tingué un creixement fabulós i esdevingué la principal potència econòmica mundial gràcies a l'engrandiment del territori, al seu poblament i al creixement econòmic. L'economia creixia gràcies als avantatges del ferrocarril i de la producció de cotó. Aquest creixement econòmic depenia del creixement del mercat interior i exterior i la importació de capital. Una gran innovació fou la producció de peces estàndard. EEUU va experimentar un creixement de la producció molt important fins a 1914 gràcies al creixement industrial.
Bèlgica i Suïssa tingueren un gran paper per ser els principals exportadors mundials en termes per càpita.

Relacionant el procés d'industrialització amb l'època actual podria comentar la coincidència d'Estats Units com a primera potència econòmica mundial i seguida de països com Gran Bretanya o Alemanya. El gran creixemement que tingueren alguns països fou la clau per poder adoptar noves innovacions i ser així grans potències a nivell mundial. Actualment els països que adopten les innovacions són també les grans potències econòmiques.

COMENTARI No 4: El procés d'industrialització: factors de producció i innovacions

Un cop acabada la Revolució Industrial es produí la consolidació del procés d'industrialització a Gran Bretanya i l'inici de la difusió de la maquinària i les tècniques de la Revolució Industrial. Es produeixen també transformacions relacionades amb el finançament i l'organització d'empreses industrials o canvis relacionats amb la població i l'agricultura. Un fenòmen important que evolucionà al mateix temps que la Revolució Industrial va ser el canvi al cicle demogràfic modern, gràcies al procés de racionalització. Aquest canvi d'anomenà tansició demogràfica i comportà una màxima separació entre les dues taxes que evolucionar fins a deixar a nivells semblants la mortalitat i la natalitat. Aquest procés afectà de diferent manera a cada país i amb diferent intensitat i rapidesa. Als països pobres afectà per el gran creixement de la població com a conseqüència d'aquest procés, i això comportà més pobresa i emigracio. Les causes de la caiguda de la mortalitat foren la substitució de la rata negra per la gris, menys transmissora de la pesta, l'augment de la resistència humana a la infecció, millora de la higiene, l'eficàcia de les mesures públiques de prevenció i l'efecte de canivs climàtics. La caiguda de la mortalitat infantil va compotar l'augment de l'esperança de vida i es va generar gràcies a factors com la millor alimentació de l'infant. El descens de la natalitat marca el pas al règim demogràfic modern, i s'aconsegueix mitjançant l'ús de pràctiques i mètodes anticonceptius o l'avortament. A Gran Bretanya és on s'ecperimenta un creixement més intens de la població, seguit d'Alemanya. A Itàlia i França la transició fou complexa. Tot plegat representa una modificació del repertiment mundial de la població a favor dels països europeus i Amèrica.
El pas del camp a la ciutat i del sector primari al secundari i terciari fa que augmenti el factor treball fins i tot pel damunt del creixement de la població. Més tard es produí una desacceleració de l'ús del factor treball a causa de la industrialització.
Els canvis en l'agricultura foren importants pel pas de l'agricultura tradicional a la moderna amb la supressió del guaret com a diferència més destacada. Les millores endògenes van ser la difusió de les innovacions de la revolució agrària, la introducció de nous conreus i noves rotacions de conreus, la integració agricultura-ramaderia, la selecció de llavors i d'animals, l'adobament, el drenatge i la correcció de sòls i una nova forma d'organització agrària tècnicament més avançada, el hight farming. Altres factors importants foren la difusió de la patata conreada pels pagesos propietaris de petites terres i l'explotació capitalista a Amèrica i Oceania, amb gran disponibilitat de capital per obtenir cereals i productes ramaders. Per últim, un procés de mecanització que disminuí en factor treball.
La Revolució Industrial va afectar positivament sobre l'agricultura, amb l'abaratiment del ferro i de l'acer (disponibilitat de millos eines) i per la millora dels transports, sobretot el ferrocarril.
Totes aquestes millores citades anteriorment en l'agricultura van significar un increment en la producció, els rendiments i la productivitat.
En el procés d'indutrialització de la Revolució Industrial es distingeixen uns cercles d'industrialització: el primer compren els països de l'Europa nord-occidental i els EUA, i el segon la resta d'Euopa. El factory sistem va ser una de les innovacions, que consistia en el procés de concentració del teball en fàbriques. La revolució dels transports es va donar gràcies a millores en carreteres i camins i la construcció de canals. El mitjà de transport més important va ser el ferrocarril, amb molta més capacitat, i amb una ràpida expansió als països avançats. En la navegació s'imposà la navegació a vapor que tingué efectes secundaris en la indústria. El ferro i l'acer foren els materials més ultilitzats ja que es contruiren diversos elements nous per afavorir el transport. L'energia hidràulica va ser la més important i la màquina de vapor va se una de les innovacions més importants. El gas va ser la font d'energia per l'obtenció d'electricitat. Juntament amb aquesta, el petroli i els nous derivats de la química no van adquirir gran importància econòmica fns a la Segona Revolució Tecnològica.
Referent al finançament i l'organització de l'empresa industrial, el factory system representà unes necessitats de capital fix molt superiors, com a conseqüència de la creació de noves empreses. Es crearen bancs centrals que deixaven diners a l'estat, i això impulsà la borsa. El capital circulant de les empreses es finançava mitjançant les lletres de canvi. Durant el procés d'industrilitació les organitzacions empresarials predominants foren l'empresa individual, la societat col·lectiva, la societat comenditària i les societats anònimes.

Relacionant l'epoca de la Primera Revolució Tecnològica amb l'actualitat podem apreciar una varietat d'innovacions que tingueren uns efectes que avui dia encara duren, com la invenció del ferrocarril que ha anat evolucionant fins a convertir-se avui dia en el tren, el tramvia o el metro. Un altre aspecte és el cicle demogràfic modern que avui dia ja està consolidat a gairabé tots els països del món. Per últim, les diferents formes d'organització d'empresa que encara avui existeixen i que es van crear durant aquella època i amb un important paper de les societats anònimes.