COMENTARI No 10: La Primera Guerra Mundial i els problemes de reconstrucció

La 1a Guerra Mundial (1914-1919) marca el trencament entre el s.XIX i el s.XX i sobretot per temes polítics i econòmics. Les causes de la guerra foren vàries, com "la pau armada" (creixement dels exèrcits), l'ocupació dels darrers espais colonials i la formació d'imperis econòmics, els enfrontaments entre imperis europeus, les reivindicacions d'alguns països més forts contra altres de més dèbils i l'augment de la producció i de la productivitat (provocà una lluita pels mercats mundials). Es formaren dos bàndols que entraren al conflicte: els imperis centrals (alemany i austrohongarès) amb l'ajuda de Turquia i Bulgària, i la triple entesa de Gran Bretanya, França i Rússia, reforçada per Itàlia, EUA i Romania, Portugal, Grècia i el Japó. El conflicte va ser reforçat per l'assassinat del príncep hereu d'Àustria-Hongria a Sarajevo i això provocà la declaració de guerra d'Àustria a Sèrbia.
Les característiques de la 1a Guerra Mundial foren les següents: primera guerra industrial (armament nou, potent i destructiu), importància de l'economia (la guerra es decidí per raons econòmiques i els problemes econòmics foren el finançament i l'abastament), es passà de la producció del consum a la producció per a la guerra. Final de la guerra amb el col·lapse dels imperis, debilitat per la fam, i la importància que la derrota fos econòmica i no política.
Les conseqüències de la guerra van ser: disminució de la producció i la renda sumat a la producció destinada a l'armament i a la interrupció de molts fluxos comercials van tenir lloc a molts costos. Hi hagueren molts morts i ferits i la població europea no augmentà (no naixements). Deteriorament de les condicions de vida i de treball, caiguda de la importància de l'economia europea i excessiva assignació industrial a Europa amb una manca de productes per la reconstrucció i el consum. El comerç es va retreure i es va viure una gran malestar social. Finalment, una manca de capitals per la reconstrucció. La guerra es va finançar mitjançant l'augment d'impostos, l'endeutament del govern i l'espoliació dels territoris ocupats (en proporcions diverses en cada país). L'endeutament va ser mitjançant l'emissió de deute públic interior, els préstecs exteriors i els avançaments del banc central a través de l'emissió de bitllets. L'augment de la circulació fiduciària va ser la principal forma de finançament. Tots els estats van suspendre la convertibilitat dels bitllets en circulació i es paralitzà el patró or.
Els tractats de pau que es signaren per posar fi a la guerra, incloent el de Versalles, tingueren dos aspectes principals: la imposició de sancions econòmiques als vençuts i els canvis fronterers. El país que va rebre més va ser Alemanya, que va haver de pagar molts costos de la guerra amb monedes i amb espècie. Després de diverses discusions, Alemanya va pagar el deute d'acord amb les condicions del Pla Dawes (reducció de la quantitat a pagar immediatament, creació d'una agència de control de les finances alemanes i la concessió d'un emprèstit internacional).
Respecte als factors econòmics, la moneda va esdevenir fiduciària i es produí un augment generalitzat dels preus i la pèrdua del poder adquisitiu de la moneda. En acabar la guerra tots els governs decidiren retornar al patró or, i això creà un especulació monetària que tingué diverses causes: la incertesa de la situació de cada moneda, la retirada de cèdit dels EUA als seus aliats i les reparacions exigides als vençuts. El retorn al patró or va ser dictat a la conferència de Gènova de 1922. La hiperinflació alemanya va ser la més elevada i provocà que l'economia alemanya fos d'intercanvi i sense sistema monetari que funcionés realment. Segons l'escola de la balança de pagaments, la responsabilitat rau en la caiguda de la cotització del marc en el mercat exterior de canvis i, segons l'escola del dèficit pressupostari, la manca de voluntat i de consens per a equilibrar el pressupost. Segons una comissió internacional, el pressupost només podia ser equilibrat si es prescindia de les reparacions i si s'aconseguia estabilitzar els preus. L'estabilització alemanya va començar quan el govern va fixar la taxa de canvi del marc en 4200 milions de marcs per dòlar i això va fer cessar la inflació. Però el que realment va parar la inflació va ser la limitació de l'emissió de rentenmarks, que no va superar la quantitat anunciada i va permetre la recuperació de la confiança en la moneda. El Govern nordamericà acceptà lligar el problema del deute a les reparacions (Pla Dawes). Els inversors particulars van cobrir l'emprèstit Dawes, que és la base del nou sistema monetari alemany, que va permetre retornar al patró or mitjançant una moneda nova, el reichmark.
A Gran Bretanya, es va voler tornar al patró or recuperant el valor de la lliura d'abans de la guerra i així recuperant també el paper de Londres com a centre econòmic internacional. Es va fer mitjançant el supeàvit pressupostari i la reducció del crèdit. Tot i això, no es van aconseguir els objectius plantejats.
A França, el franc va tornar al patró or el 1926 amb una paritat que era una cinquena part del seu valor d'abans de la guerra (inflació i devaluació).
El retorn al patró or després de la guerra va porta a una situació diferent d'abans del conflicte: el nou centre financer mundial va passar a ser Nova York i hi havia una concentració molt més gran de l'or. El retorn es va fer amb una manca de lideratge i cooperació típiques de l'etapa anterior i les paritats adoptades per alguns països no s'ajustaven a les seves condicions econòmiques. A més, una menor flexibilitat dels mercats de treball i del comerç internacional i una excessiva dependència de l'economia respecte als fluxos de capital a curt termini, juntament amb un sistema financer molt dèbil, dificultaven encara més la situació.
Gràcies als tractats de pau es crearen set nous estats i s'experimentaren canvis de fronteres. La consolidació entre els nous estats creats no va ser fàcil i hi van haver problemes econòmics.

Relacionant l'etapa de la 1a Guerra Mundial amb l'actualitat, podem continuar considerant EUA com a principal centre financer mundial. La baixa natalitat de l'epoca de la guerra va comportar una generació poc quantitativa i si hi sumem els morts ocasionats durant el conflicte, el resultat és una devallada d'unes quantes generacions que no generaren nous naixements i que avui dia es pot apreciar amb la poca població d'edat superior als 95 (deixant de banda l'esperança de vida). Actualment el patró or ja no existeix i els diversos estats mantenen una relació econòmica molt més positiva i activa, amb un grans fluxos d'intercanvis entre països per dinamitzar l'economia.