COMENTARI No 8: Evolució del comerç i polítiques comercials i els moviments internacionals de factors de producció

Al llarg del selge XIX les relacions comercials van experimentar un fort i desigual creixement basat en les polítiques governamentals que oscil·len entre l'aprofitament dels beneficis de la llibertat de comerç (lliurecanvisme) i els intents de preservar la producció pròpia encarint l'entrada de productes estrangers (proteccionisme). Es distingeixen 4 grans etapes en el creixement comercial del s. XIX: a la primera fase (de 1815 a 1847) l'expansió comercial fou moderada i les polítiques econòmiques proteccionistes i pohibicionistes, i el creixement fou degut al retrocés que havia significat la llarga guerra, al creixement de la població, a la 1a difusió dels productes de la Revolució Industrial i a l'inici de les millores en els transports. A la segona fase (de 1847 a 1868) l'acceleració del creixement del comerç pren importància, deguda a la demanda de MP industrials i a l'oferta de productes manufacturats, a la construcció de línies ferroviàries, a la divisió internacional del treball, a l'augment de la disponibilitat de moneda i a l'adopció del lliurecanvisme a Gran Bretanya i la seva difusió a altres països. La tercera etapa (de 1868 a 1896) es caracteritza per unes taxes de comerç més baixes i per la desacceleració del comerç (sobreproducció que es tradueix en crisi financiera) i una crisi de la indústria pesant que va fer baixar el consum. La causa pincipal de la crisi va ser l'arribada del gra d'ultramar (preus inferiors als costos de producció europeus). Hi hagué molt de capital invertit en línies deficitàries, subvencionats amb deute públic, els interessos dels quals no eren pagats, i això provocà el descens de les cotitzacions a la borsa i va fer trontollar el sistema financer mundial. Les conseqüències foren el pas d'una fase d'optimisme i integració internacional a una d'egoisme nacional. La sortida de la crisi es va intentar per dos camins: la defensa de la producció nacional a través del proteccionisme, i el progrés tècnic. La quarta fase (a partir de 1896) es base en una recuperació de les taxes de creixement i un nou increment del comerç internacional (recuperació del poder de compra interior i augment dels intercanvis), juntament amb un bon funcionament del sistema de pagaments internacional. EEUU, en canvi, va anar a contracorrent amb els països europeus, adoptant els seus ritmes propis.

Per aconseguir l'homogeneïtzació dels preus al nivell més baix també es va optar per la mobilitat dels factors. Entre 1815 i 1914, 44 milions de persones van abandonar Europa cap a resta de continents. Durant aquest període, un 36% dels emigrants van sortir de Gran Bretanya, un 18% d'Itàlia i un 10% Alemanya, Àustria-Hongria i la península Ibèrica (cadascuna). Respecta a la destinació, un 60% van anar a parar als EEUU. La resta, no arribaven al 10%. Junt amb l'europea també hi hagué una emigració forçada africana (comerç d'esclaus) i una emigració asiàtica.
Les causes de l'emigració responen a mecanismes d'expulsió i atracció. L'expulsió va ser més aviat econòmica, pagesos sense terra o obrers sense feina. El que realment feia prendre la desició definitiva d'emigrar era l'atracció, l'esperança d'una vida millor, ja que els emigrans no eren pobres, sinó empobrits, amb capacitat per reunir uns estalvis per pagar les despeses del canvi.
A més, aquesta atracció encara era més forta quan alguns estats com EEUU, Brasil i Argentina van concedir terres i el Brasil també ajudes d'instal·lació als emigrans. També la desaparició de traves legals, l'avaratiment del viatge, l'augment de la seva seguretat i comoditat i la millora de la informació. Finalment, el pas de zones amb més oferta que demanda de treball.
Les conseqüències de l'emigració van ser favorables. A Europa, les principals van ser la disminució de la pressió sobre la terra, les remeses del emigrants i la millora dels salaris industrials i de l'economia en general. Als països d'immigració, els beneficis provenien de la possibilitat d'explotació de la terra i de la inversió de capitals, que només era possible disposant de mà d'obra suficient. A més, també van emigrar empresaris i obrers especialitzats, capaços de posar les bases de la industrialització dels països nous. Aquest accés d'immigració, però, pot povocar un retrocés relatiu dels salaris dels treballadors no especialitzats.

La inversió exterior de capitals va començar a ser important durant aquest segle. Els determinants principals van ser la urbanització i el progrés tècnic. En total el capital exportat va ser d'uns 9550 milions de lliures estarlines, amb una part d'aquesta inversió invertida en la reinversió dels beneficis obtinguts a l'estranger. Gairabé la meitat dels capital procedia de Gran Bretanya i un 22% de França. Al 1870 se'ls va afegir Alemanya i EEUU. La destinació va ser principalment a Europa i Amèrica del Nord. La imversió exterior europea es dirigí al deute públic i al ferrocarril, i fora d'Europa a les colònies britàniques. Les conseqüències de l'exportació de capitals, pels països exportadors van ser molt desiguals: permetre grans negocis però moltes emnpreses van fracassar i molts països no pagaren amb regularitat el deute públic. Pels països prestataris, van permetre la creació de línies ferroviàries, explotacions mineres i empreses industrials i l'accés a l'interior dels continents. La pitjor situació va ser la dels països importadors de capitals en forma de deute públic que el van dedicar a empreses que no van resultar rendibles.

Comparant la situació econòmica i geogràfica d'aquell període amb la situació actual, podem remarcar la emmigració existent encara, però amb un nivell molt més baix. Actualment, l'emmigració és dels països africans i més pobres cap als països europeus, tot al contrari que a l'època analitzada. L'aspecte semblant són les causes de l'emmigració: l'esperança d'una vida millor i l'atracció del lloc de destí, encara que avui en dia molts emmigrans venen enganyats pensant en trobar una feina i un lloc on viure, i es troben amb una situació encara pitjor del lloc d'origen, ja que els és molt difícil trobar feina i adaptar-se al nou lloc, i sovint viuen de forma il·legal i les dones es prostitueixen com a única forma de sobreviure. Per altra banda, el nivell d'inversió a l'exterior ha crescut en gran dimensió i actualment molts països depenen del comerç internacional.