COMENTARI No 9: El sistema internacional de pagaments: el patró or

A partir de 1870 les principals potències comercials van abandonar els patrons plata, fixats fins aleshores, i es passaren al patró or. Només les principals potències adoptaren el patró or pur i en altres països no hi havia monedes d'or en circulació i les reserves consistien en divises o monedes de reserva (monedes estrangeres convertides en or). L'origen del patró or va ser a Anglaterra, quan Isaac Newton fixà una nova ràtio legal més baixa però que no ho resultà prou i, per tant, va fer desaparèixer la moneda bona de la circulació. Per evita-ho, les monedes de plata van ser encunyades amb un pes inferior al seu patró legal. L'adopció legal del patró or es produí el 1816. Les causes de l'abandonament dels patrons plata van ser diverses, com el descobriment de noves mines de plata o l'adopció del procediment electrolític de refinatge de la plata, que feren que es poduís un desajust creixent entre el valor monetari i el valor de mercat. Així, es posà en circulació monedes de plata reals, de denominació alta i baixa i s'inicià una guerra a la baixa entre diversos països. La lliura or anglesa va ser la base principal del comerç internacional. Les causes de l'abandonament dels patrons plata d'Alemanya van ser la forta indemnització pagada per França fruit de la guerra francoprussiana i la transformació d'Alemanya en imperi. Tot i així el canvi va ser més lent del que s'esperava a causa de que monometal·lisme or que tenia efectes deflacionistes.
El creixement dels intercanvis requeria una major disponibilitat de mitjans de pagament que només fou possible incrementant el diner bancari. El bitllet de banc o paper moneda va adquirir importància quan l'existència de bancs més segurs i l'escassetat de moneda van ajudar a la seva difusió, igual que el compte corrent bancari o dipòsit a la vista. Aquests dos mecanismes incrementen l'oferta monetària. Per al conjunt dels tres països principals (EUA, Gran Bretanya i França) l'oferta monetària es multiplicà per 20 però l'oferta metàl·lica només per 4. La resta fou deguda al creixement del diner bancari. Tot això provocà un creixement econòmic molt fort. Tot i això, els metalls nobles continuaven sent la base del sistema.
El comerç internacional exigia l'existència d'un sistema internacional de pagaments, basat en tres principis: el trasllat de diners no és imprescindible (es pot pagar mitjançant compensacions). Aquests sistemes tenen doble avantatge: l'estalvi del cost del transport de la moneda i la disminució del risc de pèrdua, i una major disponibilitat de moneda.
Normalment, els deutes a nivell internacional se saldaven a través de la lletra de canvi. El creixement i la complexitat dels intercanvis al s.XIX va exigir una organització molt perfeccionada que va fer sorgir una xarxa jerarquitzada de places financeres, amb centre a Londres. Dins del sistema del patró or, la lletra de canvi facilitava els pagaments i cobraments amb la major rapidesa i menor cost possibles i facilitava la disponibilitat immediata de diners.
La compensació dels comptes entre dos països o entre dues places comercials es pot dur a terme de forma bilateral, però les relacions multilaterals permeten reduir la quantitat de moneda necessària per a compensar els pagaments i són més convenients. La compensació es duu a terme mitjançant transferència de crèdits, mitjançánt lletres de canvi.
El sistema internacional de pagaments de patró or facilitava en gran manera els intercanvis. Segons aquest sistema, la cotització de les lletres de canvi tenia importants efectes equilibradors sobre les economies nacionals. Quan la cotització de l'una moneda s'allunya massa de la paritat és beneficiós pagar en or per a saldar les quantitats que les lletres de canvi no poden equilibrar. Aixpo significa una disminució de l'estoc matàl·lic. Cal disminuir l'emissió de paper moneda i el cèdit. Es genera una deflació, caiguda dels preus interiors i encariment dels productes exteriors. Torna a l'equilibri de balança. La sortida d'or posa en perill les reserves del banc central i aquest intenta evitar-ho mitjançant la modificació del tipus d'interès.
Passada la 1a Guerra Mundial, s'intentà tornar a l'equilibri econòmic internacional mitjançant la restauració del patró or, ja que la pràctica d'aquest sistema no era igual que la teoria (els bancs centrals defugien apujar el tipus d'interès, situació insegura dels països perifèrics i debilitació del paper central de Gran Bretanya).

Podem comparar el sistema de pagaments del segle XIX amb l'actual i les conclusions són: la lletra de canvi es continua utilitzant pels pagaments internacionals però actualment també s'utilitza per pagaments dins del mateix païs (entre empreses, particulars...). Actualment el que més s'utilita són les trasfarències mitjançant ordinadors i internet. Les targetes de crèdit són un sistema molt important en l'acualitat ja que una part molt gran de la població l'utilitza i té molts avantatges (sistema ràpid, segur i còmode). La moneda cada vegada circula menys i s'utilitza més el xec i la lletra de canvi.