COMENTARI No 7: Les economies sotmeses i el sorgiment de l'economia internacional

La industrialització va provocar una glovalització de l'economia basada en la divisió internacional del treball i dirigida pels països industrialitzats i a favor d'aquests. Es crearen colònies informals que foren dominades pels països industrialitzats i les ocuparen, tot mitjançant el mercat. Sorgí així l'imperialisme. Els llocs on era possible una forma de vida semblant a la europea van ser oucpats pels europeus. Així es crearen les Noves Europes o colònies de població europea. Eren colònies britàniques amb predomini de població metropolitana, que disposava del poder polític i econòmic al territori i disposaven de grans extensions de territori i d'importants riqueses mineres. Aconseguiren una alta productivitat i una renda per càpita elevada, una gran volatilitat dels negocis i una ràpida capacitat d'adaptació a productes nous. El Canadà va ser un gran exportador de pells i fusta, Sud-àfrica va basar el seu creixement en la riquesa minera, Australia en l'or i la llana i Nova Zelanda tingué una expansió semblant a Australia però afegint les mines d'or i la ramaderia, la indústria i el transport frigorífic. L'ocupació que va fallar en el seu procés d'industrialització va se la del Magrib pels francesos. A l'Índia s'originaren una sèrie de revoltes a causa de l'anorreament de l'antiga manufactura de cotó. Les misèries van causar l'ensorrament de la indústria índia i aquesta va ser empesa al subdesenvolupament. Més tard l'Índia va millorar les comunicacions i es va obrir al comerç internacional fins a arribar a ser vital per l'economia britànica.
Alguns països enderrerits van ser forçats a obrir-se al comerç europeu mitjançant tractats comercials desfavorables. Molts països del centre i sud d'Amèrica formalment independents es trobaven mediatitzats políticament i econòmicament per una potència exterior.
A partir de 1880 es produí una intensa ocupació que posà sota poder dels països industrialitzats la major part d'Àfrica, Àsia i Oceania a través de la subjecció de la població indígena majoritaria per mitjà de l'exèrcit i l'admisnistració. Els països industrialitzats tenien interessos polítics i econòmics per dominar les colònies, i obteniren una clara superioritat.

Els països industrialitzats depenien del comerç i sobretot del comerç exterior. Es produí un augment dels intercanvis superior al de la producció. Les exportacions van ser de factors de producció i van anar dirigides als llocs on la terra era abundant. Es produeix una gran emigració europea i una extenció del capitalisme a nivell mundial. El resultat és l'economia internacional, centrada a Europa. El creixement del comerç fou conseqüència de la Revolució Industrial i la seva difusió i del desenvolupament. Els intercanvis es basen en recursos i costos dels factors semblants a cada país i això es deu a que els intercanvis depenen de l'avantatge tècnic i de les economies d'escala.
Les característiques del comerç internacional foren un creixement molt gran, desigual pel que fa a la participació, un clar predomini d'Europa sobre el comerç mundial i una major separació entre les àrees oferents de productes industrials. L'increment del comerç va ser degut sobretot a l'impuls dels països industrialitzats, que aportaven gran quantitat de capital pel seu avenç.
La major part del comerç a mitjans del segle XIX va ser intraeuropeu. Europa va experimentar un creixement de les relacions comercials amb els països no europeus i, en canvi, el predomini britànic va anar a la baixa. Es va generar un procés de retroalimentació (desig d'aconseguir poductes industrials feia que els països endarrerits privilagiessin la producció dels béns demanats pels països avançats).

Actualment, Europa continua sent una de les potències que domina el comerç internacional, amb el nom d'Unió Europea. Els països endarrerits són els que apliquen la mà d'obra barata per produir pels països avançats i aquests poder tenir un mercat ric i avançat. Per tan, hi continua havent aquest domini dels països industrialitzats sobre els enderrerits. Europa continua representant un percentatge molt elevat dels intercanvis amb altres països, juntament amb EEUU. Actualment, els nous països desenvolupats comencen a representar una part major del nombre d'intercanvis i s'introdueixen al mercat amb un creixement cada vegada més gran.