Un cop acabada la Revolució Industrial es produí la consolidació del procés d'industrialització a Gran Bretanya i l'inici de la difusió de la maquinària i les tècniques de la Revolució Industrial. Es produeixen també transformacions relacionades amb el finançament i l'organització d'empreses industrials o canvis relacionats amb la població i l'agricultura. Un fenòmen important que evolucionà al mateix temps que la Revolució Industrial va ser el canvi al cicle demogràfic modern, gràcies al procés de racionalització. Aquest canvi d'anomenà tansició demogràfica i comportà una màxima separació entre les dues taxes que evolucionar fins a deixar a nivells semblants la mortalitat i la natalitat. Aquest procés afectà de diferent manera a cada país i amb diferent intensitat i rapidesa. Als països pobres afectà per el gran creixement de la població com a conseqüència d'aquest procés, i això comportà més pobresa i emigracio. Les causes de la caiguda de la mortalitat foren la substitució de la rata negra per la gris, menys transmissora de la pesta, l'augment de la resistència humana a la infecció, millora de la higiene, l'eficàcia de les mesures públiques de prevenció i l'efecte de canivs climàtics. La caiguda de la mortalitat infantil va compotar l'augment de l'esperança de vida i es va generar gràcies a factors com la millor alimentació de l'infant. El descens de la natalitat marca el pas al règim demogràfic modern, i s'aconsegueix mitjançant l'ús de pràctiques i mètodes anticonceptius o l'avortament. A Gran Bretanya és on s'ecperimenta un creixement més intens de la població, seguit d'Alemanya. A Itàlia i França la transició fou complexa. Tot plegat representa una modificació del repertiment mundial de la població a favor dels països europeus i Amèrica.
El pas del camp a la ciutat i del sector primari al secundari i terciari fa que augmenti el factor treball fins i tot pel damunt del creixement de la població. Més tard es produí una desacceleració de l'ús del factor treball a causa de la industrialització.
Els canvis en l'agricultura foren importants pel pas de l'agricultura tradicional a la moderna amb la supressió del guaret com a diferència més destacada. Les millores endògenes van ser la difusió de les innovacions de la revolució agrària, la introducció de nous conreus i noves rotacions de conreus, la integració agricultura-ramaderia, la selecció de llavors i d'animals, l'adobament, el drenatge i la correcció de sòls i una nova forma d'organització agrària tècnicament més avançada, el hight farming. Altres factors importants foren la difusió de la patata conreada pels pagesos propietaris de petites terres i l'explotació capitalista a Amèrica i Oceania, amb gran disponibilitat de capital per obtenir cereals i productes ramaders. Per últim, un procés de mecanització que disminuí en factor treball.
La Revolució Industrial va afectar positivament sobre l'agricultura, amb l'abaratiment del ferro i de l'acer (disponibilitat de millos eines) i per la millora dels transports, sobretot el ferrocarril.
Totes aquestes millores citades anteriorment en l'agricultura van significar un increment en la producció, els rendiments i la productivitat.
En el procés d'indutrialització de la Revolució Industrial es distingeixen uns cercles d'industrialització: el primer compren els països de l'Europa nord-occidental i els EUA, i el segon la resta d'Euopa. El factory sistem va ser una de les innovacions, que consistia en el procés de concentració del teball en fàbriques. La revolució dels transports es va donar gràcies a millores en carreteres i camins i la construcció de canals. El mitjà de transport més important va ser el ferrocarril, amb molta més capacitat, i amb una ràpida expansió als països avançats. En la navegació s'imposà la navegació a vapor que tingué efectes secundaris en la indústria. El ferro i l'acer foren els materials més ultilitzats ja que es contruiren diversos elements nous per afavorir el transport. L'energia hidràulica va ser la més important i la màquina de vapor va se una de les innovacions més importants. El gas va ser la font d'energia per l'obtenció d'electricitat. Juntament amb aquesta, el petroli i els nous derivats de la química no van adquirir gran importància econòmica fns a la Segona Revolució Tecnològica.
Referent al finançament i l'organització de l'empresa industrial, el factory system representà unes necessitats de capital fix molt superiors, com a conseqüència de la creació de noves empreses. Es crearen bancs centrals que deixaven diners a l'estat, i això impulsà la borsa. El capital circulant de les empreses es finançava mitjançant les lletres de canvi. Durant el procés d'industrilitació les organitzacions empresarials predominants foren l'empresa individual, la societat col·lectiva, la societat comenditària i les societats anònimes.
Relacionant l'epoca de la Primera Revolució Tecnològica amb l'actualitat podem apreciar una varietat d'innovacions que tingueren uns efectes que avui dia encara duren, com la invenció del ferrocarril que ha anat evolucionant fins a convertir-se avui dia en el tren, el tramvia o el metro. Un altre aspecte és el cicle demogràfic modern que avui dia ja està consolidat a gairabé tots els països del món. Per últim, les diferents formes d'organització d'empresa que encara avui existeixen i que es van crear durant aquella època i amb un important paper de les societats anònimes.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)

No hay comentarios:
Publicar un comentario