COMENTARI No 5: La difusió de la industrialització

El primer país industrializat fou Gran Bretanya. El primer cercle de difusió de la Revolució Industrial (industrialitzats a partir de 1830) inclou els països del nord-oest d'Europa (Bèlgica, França, Alemanya, Suïssa i EEUU). El segon cercle de difusió de la Revolució Industrial (a partir de 1870) inclou la resta d'Europa, d'Escandinàvia al Mediterrani, passant per Rússia i incloent Japó i caracteritzat per una industrialització molt desigual amb una consolidació dels elements de la 1a Revolució Industrial en el moment en què els països del 1r cercle inicien la 2a Revolució Tecnològica.
L'evolució econòmica de Gran Bretanya es divideix en dues etapes. De 1830 a 1870 augmenta la importància del carbó, el ferro, el ferrocarril i la maquinària. Hi ha una abundància de carbó i de matèries primes bàsiques, una suprioritat tècnica i una grandària de la xarxa ferroviària. Gran Bretanya fou el principal productor mundial i de maquinària. Es podueix un increment de la divisió internacional del treball i un augment dels intercanvis comercials i un augment de les exportacions gràcies a la millora en les comunicacions. De 1870 a 1914 Gran Bretanya deixa de ser el país amb més creixement a causa de la crisi iniciada el 1873 quan els altres països són capaços de produir maquinària pròpia i abandonen el lliurecanvisme. Gran Bretanya segueix mantenint avantatges respecte els altres països però no els suficients.
França i Alemanya experimenten un creiexement amb adopcions de les innovacions de Gran Bretanya però tingueren grans obstacles que impediren la ràpida industrialització, però que foren superats gràcies a acords entre països i el paper de l'estat per protegir la industrialització. La principal empenta va ser la construcció de la xarxa ferroviària i els avantatges que comportà el ferrocarril (ampliació del mercat, especialització agrària, creixement econòmic). Es crearen nous bancs i societats de crèdit. França perdé importància a partir de 1870 a causa de la guerra francoprussiana, a la crisi agrària i a la escassa assimilació de les innovacions de la 2a Revolució Tecnològica. Alemanya, en canvi, passa a ser una gran potència econòmica gràcies a la indemnització de la guerra, la positiva actuació de l'estat i la concentració en sectors nous.
Estats Units tingué un creixement fabulós i esdevingué la principal potència econòmica mundial gràcies a l'engrandiment del territori, al seu poblament i al creixement econòmic. L'economia creixia gràcies als avantatges del ferrocarril i de la producció de cotó. Aquest creixement econòmic depenia del creixement del mercat interior i exterior i la importació de capital. Una gran innovació fou la producció de peces estàndard. EEUU va experimentar un creixement de la producció molt important fins a 1914 gràcies al creixement industrial.
Bèlgica i Suïssa tingueren un gran paper per ser els principals exportadors mundials en termes per càpita.

Relacionant el procés d'industrialització amb l'època actual podria comentar la coincidència d'Estats Units com a primera potència econòmica mundial i seguida de països com Gran Bretanya o Alemanya. El gran creixemement que tingueren alguns països fou la clau per poder adoptar noves innovacions i ser així grans potències a nivell mundial. Actualment els països que adopten les innovacions són també les grans potències econòmiques.